COM CANVIEN LES PERSONES
ESTADIS DEL CANVI, UN MODEL TEÒRIC CREAT PER PROCHASKA I DICLEMENTE
“El comportament porta a l’acció, l’acció determina el comportament. El comportament repetit crea l’hàbit, l’hàbit estructura el caràcter i el caràcter marca el destí” Aristoteles
La majoria dels problemes de salut física son fruit del comportament de les persones. Conductes com fumar, l’absència d’hàbits saludables com la pràctica d’esport regular o seguir una dieta equilibrada, poden generar malalties que, a més de representar una minva en la qualitat de vida, suposen un alt cost en les cures de la salut per al govern de molts països.
En aquest context, la Psicologia de la Salut, emmarcada en el model biopsicosocial planteja que és el conjunt de factors biològics, psicològics i socials els que determinen la salut i la malaltia i que, per tant, el tractament ha de considerar els tres tipus de variables, ajustant-se a les necessitats particulars de cada persona i donant molta importància al vincle entre pacient i clínic. D’aquesta bona relació dependrà l’adherència al tractament, la seva efectivitat i a una recuperació el més ràpida possible (eficiència).
Considerant que l’objectiu del treball psicològic és sovint la modificació de conductes; ja sigui disminuir-les (deixar de fumar, reduir les rabietes infantils, disminuir el consum de dolços, abandonar un relació tòxica…) o incrementar-les(practicar esport, dedicar més temps a l’estudi…) és necessari comprendre com canvien les persones per tal de poder intervenir. Partint d’aquestes qüestions, els investigadors Prochaska i Diclemente van crear el Model Transteòric del Canvi. Aquest model descriu les fases per les quals una persona transita en el seu procés de canvi. Com tants d’altres models descrits en etapes, el procés no és seqüencial, sempre hi poden haver avenços, retrocessos i encavalcaments, així com retorn al moment inicial i tornar a començar fins que el canvi es consolida. Els estadis del canvi son els següents i en cadascun s’hi ha de treballar amb tècniques diferenciades i específiques al moment en que es troba la persona.
1- Precontemplació: La conducta no és considerada un problema, no hi ha intenció de canviar. No es tracta d’una dificultat per trobar una solució, sinó de la incapacitat per adonar-se que existeix un problema. Això pot donar-se degut a la manca d’informació sobre les possibles conseqüències, tant en la mateixa persona com en els altres, o a intents fallits per canviar. “Com que ho he intentat i no ho aconsegueixo, em rendeixo”.
2- Contemplació: Es comença a prendre consciència de que es té un problema i hi ha cert interès en saber com es podria resoldre. Se n’és conscient, però no es fa cap intent. No hi ha compromís ferm, el que hi ha és una intenció de canvi proper que no se sap mol bé com abordar. És una actitud ambivalent i les persones que es troben en aquest estadi estan obertes a rebre informació i ajuda.
3– Preparació per l’acció: Etapa de decisió i compromísde canvi. A més, ja s’han fet alguns intents durant períodes curts de temps, però no continuats. Normalment s’estableix un moment concret d’inici de canvi definitiu.
4- Acció: En aquesta etapa la persona està fermament compromesa en el seu objectiu. Ha iniciat activament els canvis que s’havia proposat i els manté amb èxit durant un període de temps perllongat.
5- Manteniment: La persona se sent cada vegada més capaç de mantenir el canvi iniciat a la seva vida, menys temptada a tornar al patró anterior de comportament. Aquesta etapa dura entre 6 mesos i 5 anys. Tot i així, és una fase susceptible de patir recaigudes. Si això succeís, el més normal és situar-se als estadis de contemplació i preparació, essent menys freqüent tornar a la precontemplació. Per aquest motiu la importància en la prevenció de recaigudes.
6- Finalització: En aquest estadi la persona sent que és totalment capaç (100% nivells d’autoeficàcia) i no té ganes de tornar a la conducta anterior (0% nivells de temptació).